PER QUÈ SOMIEM EL QUE SOMIEM?

Si connectes elèctrodes al cap d'un voluntari adormit per detectar els senyals elèctrics del cervell (mètode anomenat encefalograma) s'observa un estrany procés que varia al llarg de la nit: primer el nostre cervell comença a sincronitzar i totes les neurones que el formen comencen a disparar senyals elèctrics de manera simultània. Aquest ritme global augmenta o disminueix segons el nostre estadi de son. Però hi ha una altra fase completament diferent, anomenada fase REM, que succeeix quan el ritme augmenta fins a gairebé despertar: en aquest moment les pupil·les dels nostres ulls comencen a moure, i el registre elèctric del cervell és semblant al que es produeix quan estem desperts, però seguim adormits. Comença un somni.

Els somnis durin entre 10 i 30 minuts, encara que en el seu interior la percepció del temps variï. En acabar un somni tornem a l'estat de son lent i sincronitzat, i de nou repetim tot el procés cada hora i mitja aproximadament. Durant una nit de 9 hores podrem tenir fins a sis somnis de manera independent. Això sí, només si ens despertem durant aquesta fase REM podrem recordar el somni que estàvem vivint, els anteriors són esborrats.

A que ara sents curiositat per saber quins somnis has oblidat? Per què somiem el que somiem?

Els estudis neurocientífics més moderns sobre el tema opinen que els somnis són retalls de memòria del dia anterior, que han de ser alliberats al pensament conscient per "decidir" mantenir el record al dia següent o no. D'aquesta manera, mentre somiem se'ns presenten diferents imatges i situacions, que encara que no tinguin relació entre si, el nostre cervell busca una línia argumental lleugerament lògica. Per això podem veure als nostres amics barrejats amb llocs imaginaris creant situacions inversemblants. Actualment hi ha projectes per estudiar el contingut d'aquests somnis i buscar relacions psicològiques reales.

Llavors per què ens despertem en la millor part del son? En veritat no és que et despertis a la millor part simplement, que hi ha l'ansietat de no haver pogut acabar-lo i, per això tenim una sensació on sembla que ens queda viure el final, que alhora era lo més emocionant.